Vídeo realitzat pels alumnes de Full Ras de l'institut.
El passat 28 d'octubre el nostre institut va rebre l’escriptora Ruta Sepetys, autora de “Between shades of gray”, que ha estat bestseller de literatura juvenil en diversos països i pel qual ha guanyat molts premis, entre ells, el New York Times Bestseller. L’institut ha promogut la lectura mitjançant el pla de Lectura de Centre. En aquesta fita cabdal s’ha organitzat un acte interdepartamental per rebre l’escriptora.
Des del Departament de Castellà, la novel.la Entre
tonos de gris es va recomanar al bloc del departament a tot l’alumnat de 4t ESO, al juny del curs
passat, com a lectura d’estiu, i
aquest trimestre, en grups de 1r de Bat,
s’ha parlat de l’obra per tal de motivar a la seva lectura. Els alumnes que l’han llegit han fet
interessants presentacions orals a l’aula davant els seus companys ,
incidint en la seva temàtica i propiciant el debat i la reflexió, a més
d’engrescar als que encara no l’han llegida.
Des del Departament d'Anglès també s'ha llegit fragments de la novel·la i s'han redactat cartes en anglès per poder-se-les lliurar a l'escriptora.
Des del Departament de Filosofia, amb els professors Josep Mª Duch, Joan Canet i Elisabet Pérez, els/les alumnes comencen a reflexionar sobre la lectura amb la intenció d'obrir el diàleg amb l'escriptora amb preguntes diverses. Ruta Sepetys escriu "Entre tonos de gris"
per tal de recuperar la tràgica història de la seva família que va haver de
migrar als USA després de la repressió d’Stalin. El llibre ha recollit
infinitat de premis i reconeixements i ha estat traduït a més de 30 idiomes.
L’acció de la novel·la es
desenvolupa a Lituània, l’any
1941, ocupada des de 1939 quan la NKVD (policia secreta soviètica)
d’Stalin interromp la vida de Lina, una noia lituana de 15 anys que,
gràcies a l’art del
dibuix i de la música, manté l’equilibri en aquestes dificilíssimes
condicions.
Lituània va perdre un terç de la seva població. Aquesta novel·la té com a objectiu recuperar
la memòria històrica col·lectiva del poble lituà, i també la memòria ocultada a
nivell social, familiar i personal. Algunes qüestions abordades a classe:
- És la memòria històrica
un mecanisme terapèutic per apaivagar el dolor de les víctimes? És la memòria
històrica un acte de justícia? Pot haver perdó o reconciliació en l’oblit? És
a dir, es pot perdonar sense conèixer la veritat històrica? Creus que es pot
perdonar coneixent la veritat?
- Les indignitats comeses durant les sis setmanes
de viatge en un tren per animals cap a Siberia. Creus que són equivalents als
viatges dels jueus envers els camps d’extermini?
- Els familiars de la Lina són venuts com a esclaus
per treballar al camp. Creus que l’explotació laboral dels supervivents forma
part de les ideologies totalitàries?
- Hi havia algun tipus d’ètica als gulags? (entre els presoners,
entre presoners i carcellers, entre els carcellers).
- Els supervivents tornaren traumatitzats a meitat
de la dècada de 1950. Les seves cases havien estat ocupades pels soviètics que també
es van apropiar de noms i cognoms... alguns migraren a altres països. Lituània
va recuperar la independència i la llibertat nacional l’any 1991 de manera
pacífica. L’autora afirma que l’amor i el perdó ho van fer possible. Tú com ho
veus?
L'acte amb Ruta Sepetys ens va semblar molt equilibrat i entranyable: amb senzillesa i naturalitat va ser un acte dels alumnes i per als alumnes, i de l'escriptora i per a l'escriptora, on la comunicació mútua es va produir amb emoció i empatia. Les preguntes dels estudiants i les respostes de l'escriptora van ser en tot moment molt sentides i amb la profunditat i el rigor que uns temes com la justícia i la memòria històrica, la vivència personal tan dolorosa i la pràctica de l'art de l'escriptura, requereixen. La Filosofia, en forma de curiositat, respecte, crítica i sensibilització, hi va ser sempre present, alhora que la pràctica de l'idioma i l'experiència íntima de la música. Un agermanament que va fer de l'activitat un bon model de síntesi del que ha de ser d'una banda la integració dels aprenentatges, i de l'altra la comprensió i concòrdia entre les persones.
Joan Canet Cabestany, Filosofia
L'acte amb Ruta Sepetys ens va semblar molt equilibrat i entranyable: amb senzillesa i naturalitat va ser un acte dels alumnes i per als alumnes, i de l'escriptora i per a l'escriptora, on la comunicació mútua es va produir amb emoció i empatia. Les preguntes dels estudiants i les respostes de l'escriptora van ser en tot moment molt sentides i amb la profunditat i el rigor que uns temes com la justícia i la memòria històrica, la vivència personal tan dolorosa i la pràctica de l'art de l'escriptura, requereixen. La Filosofia, en forma de curiositat, respecte, crítica i sensibilització, hi va ser sempre present, alhora que la pràctica de l'idioma i l'experiència íntima de la música. Un agermanament que va fer de l'activitat un bon model de síntesi del que ha de ser d'una banda la integració dels aprenentatges, i de l'altra la comprensió i concòrdia entre les persones.
Joan Canet Cabestany, Filosofia
L’entrada al centre va estar amenitzada amb una música especialment composada per l’alumne Sergi Planas.
L’ambientació general del centre versava sobre els refugiats a Europa, així hem trobat roba llençada, amuntegada, maletes obertes i exposició de fotografies (que han realitzat alumnes del Departament de dibuix de batxillerat) que il·lustraven l’exili.
A classe de Cultura Audiovisual de 1r de batxillerat la professora Eloïsa Valero, professora de Cultura Audiovisual i Història i Fonaments de l'Art., ha destacat que "es van posar a la pell de Lina, la protagonista del llibre, i es van imaginar que feien les maletes d'un viatge sense retorn. Què s'emportarien? La fotografia de la maleta mostra allò que és més important per cadascú i ha fet empatitzar l'alumnat amb la situació narrada a la novel·la. L'alumnat de Història i Fonaments de l'Art s'ha inspirat en artistes contemporanis que treballen el tema de la memòria (Christian Boltansky, Chiharu Shiota) per condicionar l'escenari de la performance realitzada pels alumnes d'Arts Escèniques. Això ha fet recrear dins de l'institut l'ambient de la novel·la fent servir el llenguatge simbòlic, aconseguint una atmosfera nostàlgica i reivindicativa de la memòria dels desapareguts. Tot aquest treball previ ha fet que l'alumnat esperés amb molta expectació i interès la visita de l'escriptora".
Susana Mena, professora de dibuix, ha destacat que "Per una banda, ha sigut una experiència molt interessant il·lustrar el llibre perquè era com ficar-se en el paper de la protagonista, ja que era molt aficionada a dibuixar. També ha resultat molt emotiu veure com l´autora , que venia de molt lluny s'emocionava amb els nostres treballs i demostrava molt d'interès cap a ells".
Des del Departament d'Història també es va aportar diferents fotografies ue il·lustraven el drama dels exil·liats.
El treball sobre el llibre s’ha dut a terme des de les àrees lingüístiques, història, filosofia, religió i arts plàstiques i escèniques.
L’autora, molt emocionada per la rebuda, va destacar la importància de transmetre els fets passats a les generacions futures i el director ha mostrat la satisfacció per poder haver treballat el llibre d’una manera interdisciplinar.
Finalment, rebem per correu electrònic l'agraïment del director del centre, Jean-Marc Segarra, a tot l'equip docent:
Benvolguts companys,
Volia enviar uns mots d’agraïment
a tots vosaltres per haver posat un gra de sorra en un projecte col·lectiu.
No cal dir que l’escriptora Ruta
Sepetys s’ha emocionat moltíssim amb la rebuda, les mostres artístiques
plàstiques, fotogràfiques; el teatre, la música, l’ús exclusiu de l’anglès
sense INTÈRPRET; la profunditat de les preguntes filosòfiques, la calidesa de
la gent, l’atenció i respecte dels joves que han servat silenci durant tot
l’acte.
Ens ha confessat que després
d’una gira per 22 països europeus, mitjà orient i asiàtics, ja que torna demà cap a USA, MAI NO HAVIA PRESENCIAT UN TREBALL
CONJUNT ENTRE PROFESSORAT I ALUMNAT TAN EMOTIU I PROFUND. Ja s’havia emocionat
només arribant quan ha vist la petita exposició al hall: fotografies (segons ella
mereixedores d’un àlbum col·lectiu), els dibuixos impressionants fets amb boli
bic, l’exposició sobre la guerra freda (seminari d'Alemany).
Després, l’atenció a la premsa...
i després, de sorpresa en sorpresa: el happening amb els alumnes
d’escènic... el viatge iniciàtic cap al
teatre..., l’atrezzo... , el fum, la boira, la música en directe i composat per
un jove alumne... Veient els actors i actrius no ha pogut parar de plorar
perquè recordava l’anècdota del seu tiet: era escriptor i quan anava per llocs
ignots de Sibèria va anar buidant efectes personals de la maleta. Sacrificà
tots els seus escrits perquè no tenia ni esma de dur pes durant una nevada a
-40ºC...
I la sorpresa final, el regal amb
el bagul ple de fotos, dibuixos, preguntes filosòfiques, partitura
original,
cartes de comiat (seminari d'anglès) fet pels alumnes... Li hem dit que
podia agafar una carpeta del Martí Franquès perquè anava amb avió...i
ha respost que EL BAGUL VIATJARÀ amb ella i el servarà al seu estudi.
Així, quan tingui un moment de dubte quant a
la seva professió o si s’encalla amb la següent novel.la..., obrirà el
bagul i PENSARÀ
EN EL MOMENT MÀGIC VISCUT a un institut a Tarragona, vora el
Mediterrani. “Sou
i sereu una font d’inspiració per continuar donant veu a històries
oblidades!
Heu teixit un moment únic entre escriptora i lectors..., un moment que
mai no
oblidaré. M’heu donat l’oportunitat de veure com paga la pena donar veu
als que
no la tenen!”
Després de tot aixó, només podem
agrair de tot cor, a tots aquells que heu esmerçat hores a més a més de la
feina quotidiana per interactuar amb els vostres alumnes i ser capaços d’haver
treballat en un projecte comú i un final tan exitós. Creiem fermament que els
nostres alumnes tampoc oblidaran la PROFUNDIDAT DE LES RESPOSTES de la Ruta
Sepetys. Entre tots i totes hem fet i farem el nostre institut encara més
“gran”!
Un cop més, gràcies a tothom: a
qui ha participat activament, i a qui ha permès que es pugui fer aquest acte,
malgrat afectar a les hores lectives."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada