dijous, 12 de gener de 2017

Plurilingüisme 4.0: el món a la llengua!

D’aquí uns dies anirem al Cosmocaixa en el marc de les reflexions sobre l’educació del futur en l’anhelada Catalunya “normal” que impulsa el Consell Escolar de Catalunya sota el títol “Ara és demà”. El títol és prou engrescador però sempre cal veure-ho amb prevenció. La invitació a participar-hi ens afalaga. La feina que fem al centre, en tant que director -ell- i cap d’estudis -jo- també. L’ingent dedicació dels companys a les aules és un estímul per voler ser més eficients. Avui parlem per tant d’eficiència lingüística.
En molts àmbits es parla del model 4.0 perquè el grau d’interacció de l’usuari de xarxes és molt alt (ja veiem que hem superat el 2.0 i el 3.0 sense adonar-nos-en he he). Els noms –o els números- no fan la cosa però ens ajuden a posar-hi el marc conceptual sobre el qual se sustenten les propostes que posem en marxa a l’institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona. En l’àmbit industrial, amb Alemanya al capdavant, es busca una nova fita en el desenvolupament, la quarta revolució industrial, amb l’ús de les tecnologies intel·ligents. Com podem ser més adaptables a les necessitats i com podem implementar processos més eficients posant les eines digitals al servei de la vella indústria? En l’àmbit de la comunicació parlem dels transmedia storytelling per referir-nos a la viralitat de la xarxa i la multimodalitat inherent (també, sovint, multilingüe).
És només una nova moda? Què podem aprofitar nosaltres d’això? En el cas de les llengües al centre potser hem pecat de voler posar l’anglès amb tot i per tot sense reflexionar si el procés d’aprenentatge era prou eficient.Com si es tractés d’un giny teníem unes politges –el català com a llengua del país a preservar i el castellà com a llengua imprescindible- que feien una força en compartiments estancs. Quan hem volgut reforçar l’anglès hem comprat una nova peça més gran i hem continuat igual d’aïllats. Amb l’alemany i el francès, a petita escala, hem copiat l’esquema. El nou (o vell, qui lo sa?) paradigma és posar totes les politges -polispast- a fer força: el tractament integrat de llengües (TIL). Menystenir la força de les politges principals (poques hores en el currículum per a la literatura) és un error tan greu com seguir amb el model aïllacionista que no posa en valor les altres llengües o, sovint, la pròpia de l’estudiant (nosaltres en tenim 38 al centre). Cal sumar-hi, sens dubte, una immersió més gran en les llengües que volem potenciar, ço és, viatges d’estudis, intercanvis, estades... i enllaçar-ho amb projectes d’enfocament globalitzat (pocs i bons, si us plau!) per multiplicar els efectes en un marc competencial. Si hi posem les TAC i un punt lúdic i/o emotiu: oli en un llum.
La fórmula no és impossible. Cal més canvis en les mentalitats de compartiments estancs o els viatges en solitari de franctiradors que no una revolució. Saber sumar per multiplicar. Saber formar-nos i que ens formin aprofitant el temps. Posar més hores d’educació en la llengua del país però amb una voluntat integral no en una politja més gran: una major cohesió també amb les altres àrees. Un canvi en l’organització –managing complex change- des de dalt a baix però usant tots els maons existents: hem de ser més eficients.

Jean-Marc Segarra i Jordi Satorra,

Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada